Els trastorns de la conducta alimentària són un grup de trastorns mentals que es caracteritzen per alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l’alimentació, el pes o la figura.
Anorèxia nerviosa
Es caracteritza per el desig de perdre pes, que per aconseguir-ho segueixen dietes molt estrictes, es restringeixen molts aliments, mengen molt poques quantitats de menjar, es produeixen vòmits, fan exercici en excés o abusen de laxants per perdre la gana. No són conscients dels riscos que suposa seguir aquestes conductes. Tot i que perdin molt de pes, la imatge que perceben sobre ells mateixos es distorsionada.
Si pateixes anorèxia, pot deixar moltes seqüeles permanents com per exemple la pèrdua de la menstruació, anèmia, descalcificació, aturada del creixement, pèrdua de massa muscular, ungles i cabells dèbils, pressió arterial baixa, sensació de fred constant…
Bulímia nerviosa
Es caracteritza per la presència d’episodis d’ingesta voraç, menjar molta quantitat d’aliments hipercalòrics de forma descontrolada, en deshores dels àpats, i amb sentiment de vergonya i culpa. Al sentir aquestes emocions, desenvolupen conductes purgatives, ús de laxants o diürètics, i a vegades exercici en excés.
A diferència de l’anorèxia, no es caracteritza per una pèrdua important del pes.
Algunes de les complicacions que poden esdevenir quan pateixes bulímia, per l’ús en excés de laxants, els diürètics i la provocació del vòmit, són:
- Alteracions gastrointestinals: poden aparèixer úlceres i alternança entre diarrees i restrenyiment. Algunes d’aquestes complicacions poden ser greus, com ara que l’intestí s’obstrueixi, o que l’estómac es dilati, es trenqui i arribi a provocar la mort.
- Alteracions del ronyó: sorgeix per la provocació del vòmit o abús de laxants i diürètics, i poden ser lleus o derivar en una fallada renal. Aquestes complicacions poden deixar seqüeles permanents o alteracions persistents del funcionament renal.
- Lesions dentals: l’’esmalt queda destruït i hi pot haver càries dentals i erosions a la boca, atès que en vomitar l’àcid de l’estómac entra en contacte amb la boca.
Trastorn per afartament
Es caracteritza, com en la bulímia, per episodis d’ingesta voraç, però el que canvia es que no hi ha conductes compensatòries (vòmits, laxants, diürètics…). A causa d’aquests comportaments impulsius, la persona pot patir pujada de pes o obesitat.
El símptomes poden ser:
- Menjar més ràpid del que és normal.
- Menjar fins a sentir-se ple.
- Menjar grans quantitats inclús sense gana.
- Menjar d’amagat
- Culpabilitat després de la ingesta.
El tractament que s’ha de dur a terme en un trastorn de la conducta alimentària ha de ser el següent:
- Teràpia en grup o individual.
- Seguiment d’una dieta regulada per una nutricionista.
- Reeducació alimentària.
- Control i seguiment psiquiàtric i farmacològic.
- Control i seguiment mèdic i farmacològic.
- Hospitalització en un hospital de dia per seguir una tractament diari o setmanal segons la gravetat de l’enfermetat.
- Si està en risc la salut de la persona, caldrà una hospitalització en un centre especialitzat en trastorns de la conducta alimentària.