El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament (relacionat amb la funció cerebral) que acostuma a aparèixer durant la infància i que es caracteritza per falta d’atenció, hiperactivitat i comportament impulsiu. També és tracta d’una malaltia crònica que comporta dificultats en aquests àmbits:
- Cognitiu: influeix en el desenvolupament d’activitats mentals complexes, com ara l’organització i l’avaluació del comportament.
- Acadèmic: baix rendiment acadèmic i dificultats en l’aprenentatge de la lectura, escriptura i càlcul.
- Conductual: conductes problemàtiques a causa de la dificultat en regular les emocions i controlar accions.
- Emocional: dificultats en el reconeixement de les emocions dels altres així com de les seves. Poden experimentar sentiments depressius, desconfiança, inseguretat i baixa autoestima.
- Familiar: no acostumen a fer cas als càstigs i no accepten ni aprenen dels seus errors, això afecta a la relació que tenen amb els familiars.
- Social: poca interacció i manca d’habilitats socials. També tenen dificultats en respectar les normes, els límits, les promeses, els secrets i els favors.
Els símptomes que presenten són els següents:
Trastorn d’inatenció
- Dispersió i facilitat per distreure’s amb estímuls irrellevants.
- Tendència a cometre errors per descuit.
- Dificultat per organitzar i fer tasques.
- Incapacitat per posar atenció als detalls.
- Oblits persistents en les activitats diàries.
- Problemes per escoltar i seguir instruccions.
- Pèrdua freqüent d’objectes.
- Tendència a evitar tasques que requereixen un esforç mental continuat.
Trastorn d’hiperactivitat i impulsivitat
- Moviments motors excessius.
- Dificultat per romandre asseguts i estar-se quiets, sobretot en un entorn tranquil.
- Tendència a jugar amb les mans o els peus, a moure’s en el seient, i a córrer o a enfilar-se per tot arreu en situacions en què es inapropiat fer-ho.
- Parla excessiva o descontrolada.
- Tendència a interrompre o a immiscir-se en una situació aliena.
- Facilitat per respondre sense haver escoltat completament la pregunta.
- Dificultat per esperar el torn.
- Tendència a actuar sense pensar, sense avaluar les conseqüències de la conducta.
- Poca o cap sensació de perill.
Trastorn combinat
Te els símptomes de TDAH compets, i és el més freqüent.
El tractament té com a objectiu millorar els símptomes i prevenir l’aparició d’altres trastorns associats.
Tractament psicològic
- Teràpia de conducta: consisteix a modificar els patrons de conducta mitjançant l’establiment d’un sistema de recompenses per als comportaments apropiats i de conseqüències negatives per als inapropiats.
- Teràpia cognitiva: entrenament en tècniques d’autoinstruccions i en habilitats i estratègies internes, autocontrol, solució de problemes, i organització i planificació de la conducta en funció d’objectius i fites.
Tractaments psicopedagògic
- Reeducació psicopedagògica: és un reforç individualitzat que es duu a terme després de l’horari escolar i que inclou intervencions encaminades a millorar el rendiment acadèmic de l’infant, com ara el treball dels hàbits que fomenten conductes apropiades per a l’aprenentatge (maneig de l’horari, control de l’agenda escolar…) i les tècniques d’estudi (prelectura, lectura atenta, anàlisi i subratllat, síntesi i esquemes o resums), l’ensenyament d’estratègies per a la preparació i elaboració d’exàmens, i la reducció o eliminació de comportaments inadequats (conductes desafiants o mals hàbits d’organització).
- Programa d’intervenció a l’escola: inclou tant accions acadèmiques o d’instrucció com conductuals i implica la major part de l’equip docent per facilitar-ne l’eficàcia. Es basa en accions relacionades amb la metodologia (manera d’explicar els continguts acadèmics, assignació de deures i tasques…), l’entorn de treball (situació física de l’infant a l’aula, eliminació d’elements que generin distracció…) i la millora del comportament de l’alumne (supervisió constant, tutories individualitzades…).